Històries de personatges

Quan el cavaller Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, tots dos són en una cambra entapissada amb escenes de diverses parelles de la tradició literària. I al capítol en què se celebren festes per als ambaixadors del Soldà que visiten Constantinoble, en trobem unes quantes de conegudes que hi assisteixen.
Us donem, separats, els seus noms perquè, sense consultar cap llibre ni pàgina web, els uniu, a més, escriviu:

●     Una explicació de la seva història.

●     La principal font literària o històrica de la qual procedeixen.

●     Una imatge que els representi, i el nom de l’autor o autora.

Hipolit i Fedra

Aquesta història explica el mite quan Teseu es va casar amb Fedra, a qui el seu germà havia ofert per conciliar les relacions entre Atenes i Creta. Amb aquet va tindre dos fills; Acamante i Demofonte.

La història comença que Fedra li entra una passió cap a Hipòlit, i aquest la va rebutjar. Quan Hipòlit estava anant cap a Trozen, Fedra va explicar al seu marit que la violar i llavors Poseidó va actuar. Va fer sortir dos cavalls enormes del mar i ma fer matar a Hipòlit. Finalment Fedra es sent culpable i es suïcida.

Aquil·les i Brisel·la

Passa a la guerra que hi ha entre Atenes i Troia. Brisel·la, una de les dones més velles de l'imperi va ser morta en la guerra i Aquil·les va reclamar-la com a botí.

Aneas i Dido

És una història de amor que tenen la reina de Cartago, Dido i Aneas.  Aneas és un fugitiu que té com a objectiu fundar una nova ciutat. Aquets, es trobaran i s'enamoraran bojament. Però, les bruixes que tenen enveja de Dido, li faran recordar que ell té el pròposit de fundar una nova ciutat i s'ha d'oblidar d'ella.

                      Tristany i Isolda

              

Principal obra de l'edat mitjana. La principal característica de la història es basa en mostrar un idil·li extraordinari, que escapa de totes les normes i dels sentits morals, centrant la seva atenció en els sentiments dels protagonistes.

                         Piram i Tisbe

Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Habitaven en habitatges veïns i s'estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins a descobrir una esquerda en el mur que separava les cases. Només la veu travessava tan estreta via i els tendres missatges passaven d'un costat a un altre per l'esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més intensament, fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense ser vistos i es trobarien al costat del monument de Nino, a l'empara d'un moral de mores blanques que allí hi havia, al costat d'una font. Tisbe va arribar primer, però una lleona que va tornar d'una cacera a beure de la font la va atemorir i va fugir en veure-la, buscant refugi en el buit d'una roca. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant de sang. En arribar, Píram va descobrir les petjades i el vel, i creient que la lleona havia matat la seva estimada, va treure el seu punyal i l'hi va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l'arbre, i d'aquí ve el color de les mores segons Ovidi.

     

                          Jèson i Medea

Jàson i Medea es van veure obligats a deixar Iolkos partint cap a Corint, cridats pels habitants d'aquesta ciutat sobre la qual Medea pretenia tenir drets al tron. Allà Jasó va acordar amb el rei Creon abandonar Medea, a la que el Rei pretenia expulsar de Corint, per unir-se a la seva filla la princesa Glauce. Medea llavors, arrossegada per la gelosia, va enviar a Glauce com a regal de casament un mantell d'irresistible bellesa. Quan Glauce el va rebre de mans de la serventa de Medea se'l va posar tot seguit, alliberant la màgia continguda en ell que la va convertir en una teia flamejant. Les flames la van consumir totalment a ella i a Creont, 

Hercules i Deiamira

 Hercules i Deiamira és una història d'amor, comença quan Hercules que es vol casar amb Deiamira, que seria la seva tercera esposa, ha de lluitar contra altres  que també la pretenia. Quan Hercules i Deiamira es casen han de creuar un riu nomenat Euneo, hi ha un centaure nomenat Neso que sembla que els vol ajudar però les seves intencions no són bones, ja que el que vol és aprofitar-se d'ella i violar a Deiamira. Però Hércules desde l'altra banda del riu va disparar una fletxa amb verí a Neso el centaure, aquest, va mentir a Deiamira i li va dir que la sang del seu cor asseguraria l'amor de Hercules per sempre, Deiamira se'l va creure i va guardar una mica de la seva sang que portava el verí. Més endavant quan Deiamira no confiava en Hercules li va posar una túnica amb aquella sang perquè Hercules l'estimés per sempre, sense saber que amb el verí que portava la sang estava enverinant a Hercules, i aquest va anar morint lentament. Deiamira al adonarse'n del que havia fet es va suicidar penjant-se.

 De Guido Reni

Ulisses i Penelope
Ulises i Penélope eren molt feliços amb el naixement del seu fill. Però Ulises havia d'anar a lluitar a la guerra de Troya, com ell no hi volia anar va fingir que estava boig. Quan els caps guerrers van li van demanar que anés amb ells, el van trobar sembrant sal al camp, amb aixó pretenia que penséssin que estava boig. Pero Palamedes, que era molt llest, li va posar al seu fill al camí, la ràpida reacció d'Ulises per no ferir-lo va demostrar que no estava boig de veritat, així que va haber d'anar a lluitar a Troya. La guerra va durar 10 anys.
En el camí de tornada Ulises va haber de superar molts obstacles, sense voler va ofendre a Poseidón, i el déu del mar va enviar tormentes i vents per que el vaixell d'Ulises perdés el rumb. També va haber de superar nombroses probes i temptacions durant el viatge, i va ser seduit pels encants de diverses dones. Però al final ell sempre pensava en la seva dona i el seu fill, al final va trigar 10 anys en fer el viatge per tornar a casa.
Mentres, Penélope que va mantenir l'esperança de que el seu marit tornés algun dia va tenir molts pretendents i va prometre que es casaria amb un d'ells quan acabés de teixir un jersei per al seu sogre. Cada dia trevallava, però a la nit i d'amagat desfeia el que habia teixit durant el dia.
Finalment, Ulises va tornar i van ser feliços.

 Font literària:

La imatge que ha perdurat de Penèlope a través del temps, ens be bàsicament del relat que fa Homer a La Odisea, obra que s'ocupa majoritàriament de les aventures que viu el seu marit Ulises, rei d'Itaca per tornar a casa amb la seva dona i el seu fill després de combatre a la guerra de Troya.

 De Francesco Primaticcio




Tesseu i Ariadna

Arianda, es va enamorar de Tesseu quan aquest va anar a matar al minotaure al laberinta. Ella va decidir ajudar-lo, però amb la condició que després es casessin i fugíssin lluny del seu pare. Li va regalar un cabdell i alhora de tornar sabés ben be el camí de tornada. Quan Minos ba assabentar-se que Teseu habia matat al minotaure es va enfurismar i ells don van marxar de seguida. Però en el camí van fer una parada a l'illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna mentre dormia a la platja, no se sap ben bé perquè, podia ser per ordre dels déus o perquè estimava a una altre, però Ariadna finalment es va casar amb el déu Dionís (que s'havia enamorat d'ella) i se la va emportar a l'Olimp.

Font literària:

La principal font literària és una òpera que  s'anomena Ariadna a Nexos, que està feta en dues parts, amb música de Richard Strauss, i amb llibret alemany de'Hugo Von Hofmannsthal, basat en "El burgés gentilhome" de Molière i el mite grec d'Ariadna i Bacus. La primera versió es va estrenar el 1912 i la definitiva el 1916, on Ariadna feia el paper de la veu en soprano.


 De Richard Westall

 Ginebra i Lancelot


Pintura de Henry Justice Ford -1910

La reina Ginebra és l'esposa del mític rei Artús en les històries literàries que conformen la matèria de Bretanya o cicle artúric. Manté una relació d'adulteri amb Lancelot, un cavaller a les ordres del seu marit. Quan el monarca se n'assabenta, ordena la seva execució per netejar el seu honor, però Lancelot arriba just a temps per impedir-ho. Aleshores, Artús porta la reina al castell d'un vassall, Mordred, que en secret vol aconseguir casar-se amb la dona per accedir al tron. El rei torna per salvar-la, però cau malferit i ella, després d'acompanyar-lo, es retroba un darrer cop amb el seu amant i, posteriorment, es retira del món en un convent.



Blancaflor - Floris:




Flores és fill d'un rei moro i Blancaflor d'una noble captiva cristiana. Neixen el mateix dia i creixen junts, però el pare de Flors desaprova el seu amor i el matrimoni de la parella i els separa. L'amor persisteix, per la qual cosa el rei decideix vendre a Blancaflor com a esclava, i ella va a parar a l'harem del rei de Babilònia. Flors surt a la recerca de la seva estimada i, guanyant-se l'amistat del guardià de l'harem, entra a la torre on estan custodiades les donzelles. Els amants són descoberts pel rei, qui es disposa a matar-los, encara que finalment els concedeix el perdó. Ja casats, els joves tornen al regne de Flors i es converteixen ells i tots els seus súbdits al cristianisme.

Paris i Elena

L'heroi Paris està en Esparta, havent triat a Venus abans que a Juno i Minerva, fent sacrificis a Venus i buscant, amb l'ajuda d'Erasto, l'amor d'Elena. Paris i Helen es troben al palau reial d'ella i queden impressionats cada un per la bellesa de l'altre. Ella li requereix perquè jutgi una competició atlètica, i quan li demanen que canti, ho fa lloant la seva bellesa, admetent que el propòsit de la seva visita era conquistar el seu amor. Ella ho acomiada. En la seva desesperació, Paris comença a pregar-li, i ella comença a cedir. Amb el temps, a través de la intervenció d'Erasto, qui ara revela que és Cupido, ella es lliura, però Palas Atenea (Minerva) ara els adverteix del dolor que vindrà. En l'última escena Paris i Elena es preparen per embarcar cap a Troia.