discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el
filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.
S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions,
que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-
lo. En el pròleg ja us en vénen ressenyades algunes de les més importants.
Sort amb la pesca, de George Frederick Watts
Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org
- Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor,
que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i
relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
Històries troianes--- Guido delle Colomne
Ars Amandi-----------Ovidi
De amore--------------Andreas Capellanus
Tractatus de amore-heroico---Arnau de Vilanova
El banquet-------PLató
Remedia amoris----Ovidi
- A continuació confeccioneu una fitxa amb les dades següents:
1. Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor,
que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
Històries troianes - Guido delle colonne
Tractatus de amore heroico - Andreas Capellanus
Ars amandi - Ovidi
De amore - Arnau de Vilanova
El banquet - Plató
Decameron - Boccaccio
Remedia amoris - Ovidi
3. Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?
Tot entenent amador mi entenga,
puys mon parlar de amor no s’aparta,
e l’amador qu·en apetit se farta,
lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.
Tres amors són per on amadós amen:
l’u és honest, e l’altre delitable;
del terç me call, qu·és lo profit amable,
per que·ls amants lurs amants no reamen.
Los dos hunits en nós se poden pendre,
si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.
puys mon parlar de amor no s’aparta,
e l’amador qu·en apetit se farta,
lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.
Tres amors són per on amadós amen:
l’u és honest, e l’altre delitable;
del terç me call, qu·és lo profit amable,
per que·ls amants lurs amants no reamen.
Los dos hunits en nós se poden pendre,
si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.
Amor Delitable: És l'amor viciós descrit per Estafenia. La donzella estima al cavaller. L'objectiu es sexual.
Amor profitós: Quan un cavaller estima a una donzella per treure propi profit, diners o una millor posició social
Amor Honest: És l'amor virtuós descrit per Estefania. Un senyor molt favorit i cavaller molt virtuós s'enamora d'una donzella per la qual farà qualsevol cosa per conquistarla
Amor profitós: Quan un cavaller estima a una donzella per treure propi profit, diners o una millor posició social
Amor Honest: És l'amor virtuós descrit per Estefania. Un senyor molt favorit i cavaller molt virtuós s'enamora d'una donzella per la qual farà qualsevol cosa per conquistarla
4. A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.
1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli.
I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el
barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que
qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per
gentil que sigui.»
I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el
barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que
qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per
gentil que sigui.»
Ho diu: La Viuda Reposada
2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren,
quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi
havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no
portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I
sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del
que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»
quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi
havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no
portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I
sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del
que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»
Ho diu :Tirant lo Blanc
3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si
fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor
de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que
semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran
negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més
admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres
precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses,
i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran
ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de
roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt
blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»
fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor
de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que
semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran
negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més
admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres
precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses,
i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran
ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de
roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt
blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»
Ho diu:Carmesina
4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista
així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués
trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però
no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»
així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués
trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però
no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»
Ho diu:L'emperadriu
5. El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.
El tercer és el millor exemple ja que descriu totes i cada una de les parts del seu cos. Utilitza comparacions i en definitiva el que està fent es descriure com era l’amor de l’època
6. Us donem, separats, els seus noms perquè, sense consultar cap llibre ni pàgina web, els uniu:
Medea---Jàson
Penèlope---Ulisses
Ginebra---Lancelot
Ariadna----Teseu
Blancaflor---Floris
Dido---Enees
Tisbe---Píram
Elena---Paris
Deiamira---Hèrcules
Brisel·la---Aquil·les
Isolda---Tristany
Fedra---Hipòlit
2. A continuació confeccioneu una fitxa
- Títol, autor, any de publicació i imatge relacionada
- Tradició literària a la qual pertany
- Resum breu de l’argument
1.
-Obra: Històries troianes
-Autor: Guido delle Colmne
-Any de publicació
-Imatge relacionada:
-Tradició literària: Escola siliciana
-Resum:Considerada l'història verídica de la guerra de Troia
2.
-Obra; Ars Amandi
-Autor; Ovidi
-Any de publicació: 1a.C.
-Imatge relacionada:
-Tradició literària: Grecoromana
-Resum: Ensenya l'art de seduir
3.
-Obra: De amore
-Autor: Andreas Capellanus
-Any de la publicació: 1186-1190
-Imatge relacionada:
-Tradició literària:Escolàstica
-Resum: Manual d'amor per seduir a l'època medieval
4.
-Obra:Tractatus de amore heroico
-Autor: Arnau de Vilanova
-Any de publicació: 1240-1311
-Imatge relacionada:
-Tradició literària: Alquimisme
-Resum: Primer tractat en llatí que es té constància, és sobre l'amor
5.
-Obra:El banquet
-Autor: Plató
-Any de publicació: 380a.C.
-Imatge relacionada:
-Tradició literària: Grecollatí
-Resum: Diàleg que parla sobre l'amor
6.
-Obra: Remedia amoris
.Autor: Ovidi
-Any de publicació: 43a.C
-Imatge relacionada:
-Tradició literària: Grecoromana
-Resum: Poema didàctic que té com a objectiu evitar la idea de la dona enamorada.
7.
-Obra: Decameron
-Autor:Boccaccio
-Any de publicació: 1351-1353
-Imatge relacionada:
-Tradició literària: Italiàna
-Resum: Contes que expliquen la vida d'uns joves que es queden atrapats en un castell anoment Malveí
No hay comentarios:
Publicar un comentario