- Dels cavallers medievals, què en sabeu? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?
·Els cavallers lluitaven a les guerres per les terres del senyor feudal.
·Creure en tot el que l'església ensenyi i observar tots els seus manaments.
·Protegir a l'església
·Estimar el país d'origen
·No retrocedir davant l'enemic
·Complir els deures feudals sempre que no es contradigui la llei de Déu.
·Ser generós
·Fer el bé davant la injustícia i el mal
·Valor: els cavallers havien de suportar sacrificis personals per tal de servir els ideals i a les persones necessitades.
Defensa: els cavallers juraven servir els seus senyor feudals, senyores, famílies, la seva nació, a les viudes i als orfes, i a l'església.
Fe: els cavallers amb una fe molt forta cap a deu podien tenir una vida plena de sacrificis.
Humilitat: els cavallers amb més humilitat eren aquells que reconeixien els fets heroics que duien a terme altres persones.
Justícia: per als cavallers era molt important buscar la veritat sobre tot
Generositat: un cavaller generós pot reconèixer millor la línia entre la misericòrdia i la justícia
Lleialtat: els cavallers juraven defensar als senyor feudals, l'església i els seus ideals.
Temperància: el cavaller havia d'estar acostumat a menjar i beure amb moderació.
Noblesa: un cavaller era un exemple a seguir, i com a tal havia de ser noble, i seguir tots els ideals mencionats.
·Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?
Els cavallers havien jurat morir per la fe cristiana, pel seu senyor i per la seva terra. Si es declarava una guerra, hi acudien amb les seves cotes de malla, llances i pesades espases.
Per formar part del Grup de Treball, hem acordat fer la següent prova:
Els nois vestits de color negre i les noies de color blanc. Ens posem els quatre en rotllana i estirem el braç dret cap cap al mig, les palmes de les mans, unes damunt les altres. I jurem fer una bona feina.
2. Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris:
Cavallers reals o ficticis: Ivanhoe, Sant Jordi, Perceval, Galeás, Armadís de Gaula, Din Quixot, Rotllan, Lancelot, Curial, Gawain i Ricard Cor de Lleó.
Personatges històrics o literaris: Serrallonga, Frankenstein, Pere Quart, Ulisses, Faust, Eness, D’Artagnan, Xèniuss, Raskolnikov, Gregor Samsa, Dracula, János Hunyadi.
- Prepareu un cartell o una infografia amb text i imatges, en què
Diafebus
Diafebus es cusí germà de Tirant i fidel escuder que l'acompanya al llarg de tota la novel•la, protagonitzant algunes aventures paral•leles.
Són francesos bretons que han anat a Constentinoble per auxiliar a l'emperador grec davant de l'invasió dels turcs. Diafebus es un membre destacat del seguici amb el qual Tirant acudeix a les noces del rei d'Anglaterra.
Té una relació sentimental amb Estefania, que comença quan el cavaller es declara quan la veu per el palau. Estefenia el rebutja però rapidàment aconsegueix el seu amor.
Les novel·les de cavalleries són epopeiesmediavals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la llibres de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario