Glossari

Nissaga: Raça,llinatge, estirp de persones o animales
Beneplàcits: Aprovació de qui és superior
Reexit: Dit d'una cosa que ha sortija bé.
Croada: Expedició de cristians contra els musulmans.
Monolític: Fet d'una sola pedra.
Avarícia:  Dessig excessiu i desordenat d'adquirir riqueses per guardar-les.
Explícit: Expresar clarament, anunciar completament.
Lícits: Permès, no defès per la llei.
Follia: Bogeria.
Desimboltura: Obra amb soltesa.


Capítol 283.

Embolcallat: Cobrir o envoltar alguna cosa.
Infàmia: Blasme públic per quelcom de deshonorant.
Perpetus: Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat.
Vil: Menyspreable pels seus baixos sentiments o capteniments.

Capítol 284.

Abominable: Avorriment.
Amadora:  Que ama.
Precs: Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec.
Tebi: No ardent, no zelós.

Capítol 434.

Agradable, bondadós en la conversa i el tracte.
Balda:  Peça plana i llarga fixada al batent d’una porta, d’una finestra, etc., que, fent-la encaixar en un nas clavat al bastiment, serveix per a assegurar-les després de tancades.
Galera: Persona que té cura dels diversos actes d’una festa major o d’una festa de carrer.
Magnànims:  Que mostra grandesa d’ànim.
Valerós: Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por.

Capítol 437

Castedat: Estat, virtut, d’aquell que s’absté de tot plaer sexual il·lícit.

Capítol 467.

Banals: Que no té cap originalitat o interès.
Pleuresia: Inflamació de la pleura.

Capíyol 471.

Cortinatge: Joc de cortines d’un llit, d’una porta, etc.
Esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada.
Tribulació:  Aflicció que torba l’ànim.

Capítol 472.

Ceptre: Vareta simbòlica de l’autoritat reial o imperial.
Entariment: Soler, sostre, format de posts.
Porpres: Matèria colorant vermella, de fórmula C₁₆H₈Br₂O₂, que els antics treien del múrex.
Reialmes: Estat governat per un rei.

Cens dels protagonistes

• Aquesta adaptació de Tirant lo Blanc tracta els episodis amorosos de la història

i se centra en els protagonistes principals de la novel·la.

-Feu-ne un cens de personatges i elaboreu-ne un esquema de cadascun.


Seguiu aquest model, que haureu de completar durant la lectura:

Com és l’evolució dels personatges al llarg de la història? Us sembla

versemblant?

-Compareu els personatges de Plaerdemavida i la Viuda Reposada:

Els personatges evolucionen i un clar exemple és el de Tirant al principi veiem com un valent cavaller que no coneixia l’amor  fins que s’enamora i es converteix en un home insegur davant la seva estimada. Plaerdemavida passa de ser la fidel doncella de Carmina a aconsellar a Tirant. Un altre exemple clar és el de la Viuda Reposada que passa de ser una dona “perfecte” a mostrar ràbia per l’amor entre Tirant i Carmesina.

-Quines similituds i quines diferències observeu entre totes dues?

Tenen una similitud encara que no sigui positiva hi coincideixen les dues: ninguna té sort amb els homes.

La diferència entre l’una i l’altre és que Plaerdemavida intenta ajudar i que l’amor entre Carmesina i Tirant funcioni. La Viuda en canvi, intenta fastiguejar la relació per els seus gels.

- Quins personatges reïxen i quins no? Per què?

Com a personatges principals de l'obra trobem a Tirant, Carmesina i Diafebus, ja que l'autor enfoca gairebé tota la obra al voltant d'aquets protagonistes. Explica totes les històries passades de Tirant amb el seu fidel acompanyant Diafebus i l'amor que hi ha entre el protagonista de l'obra, Tirant amb la seva enamorada, Carmesina.
En segon lloc de l'obra trobem a més personatges, podem trobar a Hipòlit, Estefaina, Plaerdemavida, L'emperadriu, L'emperador i a la Viuda Reposada, que no tenen tant de pes a l'obra.

2.Ars Amandi

A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els

discursos sobre el fenomen amorós són diversos i provenen d’àmbits com el

filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.

S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions,

que indiquen pautes per tractar-lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-

lo. En el pròleg ja us en vénen ressenyades algunes de les més importants.

Sort amb la pesca, de George Frederick Watts

Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org

•  Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor,

que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i


relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:

Històries troianes--- Guido delle Colomne

Ars Amandi-----------Ovidi

De amore--------------Andreas Capellanus

Tractatus de amore-heroico---Arnau de Vilanova

El banquet-------PLató

Remedia amoris----Ovidi

Decameron-------Boccaccio

• A continuació confeccioneu una fitxa amb les dades següents:

1. Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor,
que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:

Històries troianes - Guido delle colonne

Tractatus de amore heroico - Andreas Capellanus

Ars amandi - Ovidi

De amore - Arnau de Vilanova

El banquet - Plató

Decameron - Boccaccio

Remedia amoris - Ovidi

    

3. Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?

Tot entenent amador mi entenga,
puys mon parlar de amor no s’aparta,
e l’amador qu·en apetit se farta,
lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.
Tres amors són per on amadós amen:
l’u és honest, e l’altre delitable;
del terç me call, qu·és lo profit amable,
per que·ls amants lurs amants no reamen.
Los dos hunits en nós se poden pendre,
si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.

Amor Delitable: És l'amor viciós descrit per Estafenia. La donzella estima al cavaller. L'objectiu es sexual.

Amor profitós: Quan un cavaller estima a una donzella per treure propi profit, diners o una millor posició social

Amor Honest: És l'amor virtuós descrit per Estefania. Un senyor molt favorit i cavaller molt virtuós s'enamora d'una donzella per la qual farà qualsevol cosa per conquistarla

4. A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.

1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli.

I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el

barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que

qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per

gentil que sigui.»

Ho diu: La Viuda Reposada

2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren,

quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi

havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no

portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I

sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del

que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»

Ho diu :Tirant lo Blanc

3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si

fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor

de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que

semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran

negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més

admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres

precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses,

i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran

ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de

roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt

blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»

                               Ho diu:Carmesina

4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista

així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués

trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però

no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»

                      Ho diu:L'emperadriu

5.  El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.

El tercer és el millor exemple ja que descriu totes i cada una de les parts del seu cos. Utilitza comparacions i en definitiva el que està fent es descriure com era l’amor de l’època

6. Us donem, separats, els seus noms perquè, sense consultar cap llibre ni pàgina web, els uniu:

Medea---Jàson

Penèlope---Ulisses

Ginebra---Lancelot

Ariadna----Teseu

Blancaflor---Floris

Dido---Enees

Tisbe---Píram

Elena---Paris

Deiamira---Hèrcules

Brisel·la---Aquil·les

Isolda---Tristany

Fedra---Hipòlit

2. A continuació confeccioneu una fitxa
- Títol, autor, any de publicació i imatge relacionada

- Tradició literària a la qual pertany


- Resum breu de l’argument



1.
-Obra: Històries troianes
-Autor: Guido delle Colmne
-Any de publicació
-Imatge relacionada:



-Tradició literària: Escola siliciana
-Resum:Considerada l'història verídica de la guerra de Troia

2.
-Obra; Ars Amandi
-Autor; Ovidi
-Any de publicació: 1a.C.
-Imatge relacionada:



-Tradició literària: Grecoromana
-Resum: Ensenya l'art de seduir


3.
-Obra: De amore
-Autor: Andreas Capellanus
-Any de la publicació: 1186-1190
-Imatge relacionada:


-Tradició literària:Escolàstica
-Resum: Manual d'amor per seduir a l'època medieval

4.
-Obra:Tractatus de amore heroico
-Autor: Arnau de Vilanova
-Any de publicació: 1240-1311
-Imatge relacionada:

-Tradició literària: Alquimisme
-Resum: Primer tractat en llatí que es té constància, és sobre l'amor


5.
-Obra:El banquet
-Autor: Plató
-Any de publicació: 380a.C.
-Imatge relacionada:

-Tradició literària: Grecollatí
-Resum: Diàleg que parla sobre l'amor


6.
-Obra: Remedia amoris
.Autor: Ovidi
-Any de publicació: 43a.C
-Imatge relacionada:

-Tradició literària: Grecoromana
-Resum: Poema didàctic que té com a objectiu evitar la idea de la dona enamorada.

7.
-Obra: Decameron
-Autor:Boccaccio
-Any de publicació: 1351-1353
-Imatge relacionada:

-Tradició literària: Italiàna
-Resum: Contes que expliquen la vida d'uns joves que es queden atrapats en un castell anoment Malveí